Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Royal Opera House

Regisseur

Moshe Leiser

Patrice Caurier

Set designer

Christian Fenouillat

Kostuum ontwerper

Agostino Cavalca

Licht ontwerper

Christophe Forey

Dirigent

Paolo Bortolameolli

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Zanger

Soprano

Sonya Yoncheva

Cio-Cio-San

Saioa Hernández

Ailyn Pérez

Mezzo-soprano

Annalisa Stroppa

Suzuki

Teresa Iervolino

Gemma Coma-Alabert

Montserrat Seró

Kate Pinkerton

Tenor

Matthew Polenzani

B.F. Pinkerton

Fabio Sartori

Celso Albelo

Baritone

Lucas Meachem

Sharpless

Thomas Johannes Mayer

Gerardo Bullón

Juan Noval-Moro

Goro

Pablo Garcia Lopez

Carlos Cosías

Prins Yamadori

Bass

David Lagares

Oom Bonzo

Madama Butterfly -  (Madame Butterfly)

Barcelona

Spanje

Madama Butterfly Puccini

Private

Public

Madame Butterfly

Saurav Kumar

Approved

1630-1640: el Japó estableix la política del “sakoku”, que prohibeix la immigració i l’emigració al país i limita estrictament el comerç exterior: l’únic lloc que manté relacions comercials amb Europa és Dejima, un illot artificial situat a la badia de Nagasaki. 

1853: el Japó és obligat a obrir dos ports per comerciar amb els Estats Units com a conseqüència directa del Tractat de Kanagawa, que posa fi a segles d’una política exterior japonesa d’aïllament i fronteres tancades. Un dels efectes d’aquesta obertura comercial del Japó va ser el sorgiment d’un marcat interès dels artistes occidentals per les arts decoratives, l’estètica, la vestimenta i les artesanies del Japó. 

Les exposicions universals de Londres (1862) i París (1867) van mostrar a Europa per primera vegada obres d’artistes japonesos. Artistes com Manet, Degas, Monet, Cassatt, Toulouse-Lautrec i van Gogh, entre d’altres, van començar a incorporar temes i dissenys japonesos en les seves pròpies obres: neix el japonisme.

Aquest interès pel Japó va ajudar a fer que les obres de Pierre Loti fossin un èxit rotund, inclosa la novel·la Madame Chrysanthème (1887), una de les fonts d’inspiració de Madama Butterfly. 

L’àmbit musical tampoc no va estar aliè a la influència del japonisme: l’òpera La Princesse Jaune (1872), de Camille Saint-Saëns, l’òpera The Mikado (1885), de Gilbert i Sullivan, i l’opereta The Geisha (1896) de Sydney Jones, en són alguns exemples. 

Tot adaptant l’obra de David Belasco Madame Butterfly (basada en un conte popular de John Luther Long) que va veure a Londres el 1900, Puccini completa una partitura tant colossal com fascinant: una autèntica obra mestra. Va col·laborar novament amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa (amb qui ja havia creat La bohème i Tosca) per adaptar la tràgica història de Cio-Cio-San. 

Cio-Cio-San, la jove núvia japonesa de l’oficial naval nord-americà tinent Pinkerton, representa un somni trencat: ella creu que està entrant en un matrimoni real, però representa un curt i romàntic idil·li destruït quan ell l’abandona poc després d’haver-se casat. Viurà perseguint el somni del seu retorn; una tràgica esperança. Ella, que ha renunciat a la seva religió i comunitat, s’assabenta massa tard que, per a Pinkerton, el seu matrimoni és simplement una il·lusió, amb conseqüències tràgiques. Tres anys més tard, Cio-Cio-San i el seu fill, Dolore, veuen el vaixell de Pinkerton al port. 

Ella espera amb emoció la seva visita, però quan Pinkerton i la seva dona nord-americana Kate arriben i volen endur-se el noi a Amèrica, Cio-Cio-San s’acomiada del seu fill i es lleva la vida. Tot i que l’estrena al Teatro alla Scala de Milà, el 1904 va ser mal rebuda, aquell mateix any Puccini va revisar l’òpera per a les actuacions a Brescia. Madama Butterfly es va convertir ràpidament en una òpera molt popular i continua sent una de les obres més estimades de Puccini. 

L’exquisida producció de Leiser – Caurier s’inspira precisament en les imatges a Europa durant el segle XIX sobre el Japó. Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez encarnaran la trista heroïna oriental disposada a sacrificar-se davant de la cruel realitat de la traïció.

català

1630-1640: Japón establece la política del “sakoku”, que prohíbe la inmigración y la emigración en el país y limita estrictamente el comercio exterior: el único lugar que mantiene relaciones comerciales con Europa es Dejima, un islote artificial situado en la bahía de Nagasaki. 

1853: Japón es obligado a abrir dos puertos para comerciar con Estados Unidos como consecuencia directa del Tratado de Kanagawa, que pone fin a siglos de una política exterior japonesa de aislamiento y fronteras cerradas. 

Uno de los efectos de esta apertura comercial de Japón fue el surgimiento de un marcado interés de los artistas occidentales por las artes decorativas, la estética, la vestimenta y las artesanías de Japón. Las exposiciones universales de Londres (1862) y París (1867) mostraron en Europa por primera vez obras de artistas japoneses. 

Artistas como Manet, Degas, Monet, Cassatt, Toulouse-Lautrec y van Gogh, entre otros, empezaron a incorporar temas y diseños japoneses en sus propias obras: nace el japonismo.

Este interés por Japón ayudó a que las obras de Pierre Loti fueran un éxito rotundo, incluida la novela Madame Chrysanthème (1887), una de las fuentes de inspiración de Madama Butterfly. El ámbito musical tampoco estuvo ajeno a la influencia del japonismo: la ópera La Princesse Jaune (1872), de Camille Saint-Saëns, la ópera The Mikado (1885), de Gilbert y Sullivan, y la opereta The Geisha (1896) de Sydney Jones, son algunos ejemplos. Adaptando la obra de David Belasco Madame Butterfly (basada en un cuento popular de John Luther Long) que vio en Londres el 1900, Puccini completa una partitura colosal y fascinante a partes iguales: una auténtica obra maestra. Colaboró nuevamente con los libretistas Luigi Illica y Giuseppe Giacosa (con quienes ya había creado La bohème y Tosca) para adaptar la trágica historia de Cio-Cio-San. 

Cio-Cio-San, la joven novia japonesa del oficial naval norteamericano teniente Pinkerton, representa un sueño roto: ella cree que está entrando en un matrimonio real, pero representa un corto y romántico idilio destruido cuando él la abandona al poco tiempo de haberse casado. Vivirá persiguiendo el sueño de su regreso; una trágica esperanza. Ella, que ha renunciado a su religión y comunidad, se entera demasiado tarde de que para Pinkerton su matrimonio es simplemente una ilusión, con consecuencias trágicas. 

Tres años después, Cio-Cio-San y su hijo, Dolore, ven el barco de Pinkerton en el puerto. Ella espera con emoción su visita, pero cuando Pinkerton y su mujer norteamericana Kate llegan y quieren llevarse el chico a América, Cio-Cio-San se despide de su hijo y se quita su propia vida. A pesar de que el estreno en el Teatro alla Scala de Milán, en 1904, fue mal recibido, ese mismo año Puccini revisó la ópera para las funciones en Brescia. Madama Butterfly se convirtió rápidamente en una ópera muy popular y sigue siendo una de las obras más queridas de Puccini. 

La exquisita producción de Leiser – Caurier se inspira precisamente en las imágenes en Europa durante el siglo XIX sobre Japón. 

Sonya Yoncheva, Saioa Hernández y Ailyn Pérez encarnarán a la triste heroína oriental dispuesta a sacrificarse ante la cruel realidad de la traición.

español

Madame Butterfly by Puccini, Van (2024/2024), Geregisseerd door Moshe Leiser, Patrice Caurier,, Dirigent Paolo Bortolameolli, Gran Teatre del Liceu, Barcelona, Spanje

Voorstellingscredits (Cast & Productieteam )

Cast

Productieteam

Ensemble

Co-producent

Programma, Over & Synopsis

Foto's

Verder lezen

Uitvoeringsdata en -locaties

Speellocaties