Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Scottish Opera

Teatro Real de Madrid

Welsh National Opera

Mise en scène

David McVicar

Chorégraphie

Andrew George

Décors

Tanya McCallin

Costumes

Lumières

Jennifer Tipton

Direction de choeur

Pablo Assante

Direction d'orchestre

Giacomo Sagripanti

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Chanteur

Soprano

Nadine Sierra

Violetta Valéry

Ruth Iniesta

Gemma Coma-Alabert

Flora Bervoix

Mezzo-soprano

Patricia Calvache

Annina

Ténor

Javier Camarena

Alfredo Germont

Xabier Anduaga

Baryton

Artur Rucinski

Giorgio Germont

Mattia Olivieri

Lucas Meachem

Albert Casals

Gaston de Letorières

Josep-Ramon Olivé

Baron Douphol

Basse

Pau Armengol

Marquis d'Obigny

Gerard Farreras

Docteur Grenvil

La Traviata -  (La traviata)

Barcelone

Espagne

La Traviata Verdi

Private

Public

La traviata

Saurav Kumar

Valide

La traviata, o Violetta Valéry, és una cortesana de París amb una vida molt glamurosa que ven el seu cos com a La dama de les camèlies, de Dumas fill, l’origen de l’òpera de Verdi. Una dona amb llum pròpia que, malalta de tuberculosi, haurà de sacrificar el seu amor pur per Alfredo Germont per les convencions socials. El pare d’Alfredo no aprova la relació i la reputació familiar es posa en dubte. 

Violetta, inicialment consumista i vanitosa, serà la nova víctima d’un sistema capitalista que és devorador de somnis. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre. És possible rastrejar els orígens d’aquesta història fins a una figura històrica: la cortesana Marie Duplessis, que va morir de tisi l’any 1847. Poc abans de la seva mort, Duplessis va tenir un breu enamorament amb Alexandre Dumas (fill), qui va transformar aquest capítol personal en una novel·la semiautobiogràfica: La dama de les camèlies, publicada l’any 1848. 

Després, Dumas va adaptar l’obra per al teatre, estrenada al Théâtre du Vaudeville de París el 2 de febrer del 1852. Giuseppe Verdi sovint s’inspirava en el teatre francès. Ernani i Rigoletto es van basar en obres de Victor Hugo i, pocs mesos després de l’estrena de La dama de les camèlies, Verdi ja havia decidit que seria la base per a la nova òpera que li havia encarregat La Fenice de Venècia. Al costat del llibretista Francesco Maria Piave, Verdi va crear un dels drames més realistes de la seva carrera, una òpera que no evita les tensions morals i mèdiques del material original, temes que considera “assumptes contemporanis”. 

Verdi va enfrontar-se amb els seus contemporanis per la seva pròpia moral hipòcrita. 

El rol de Violetta demana una cantant i actriu excepcionalment versàtil. Es diu —amb raó— que l’ideal és que el paper sigui interpretat per tres sopranos diferents: una per a cada acte. La soprano Nadine Sierra, reina d’aquest teatre, encarnarà la tràgica heroïna juntament amb Javier Camarena, el carismàtic tenor mexicà que serà el seu “caro Alfredo”. El trio de papers principals el completa el baríton verdià Artur Ruciński. 

La brillant producció firmada per David McVicar anuncia la vulnerabilitat de la “camèlia” en el presagi d’aquest anhel trencat.

català

La traviata, o Violetta Valéry, es una cortesana de París con vida muy glamurosa que vende su cuerpo como La dama de las camelias de Dumas, hijo, el origen de la ópera de Verdi. Una mujer con luz propia que, enferma de tuberculosis, tendrá que sacrificar su amor puro por Alfredo Germont por las convenciones sociales. El padre de Alfredo no aprueba la relación y la reputación familiar está en entredicho. 

Violetta, inicialmente consumista y vanidosa, será la nueva víctima de un sistema capitalista que es devorador de sueños. Con una música brillante y virtuosa, crítica con brutalidad a una sociedad de las apariencias, máquina que destruye personalidades; especialmente cuando son mujeres que aspiran a ser libres. Así, Siempre libera, el aria más célebre de Violetta, es un himno, un grito desesperado para reclamar un espacio que ella todavía ignora que está a punto de perder. Se posible rastrear los orígenes de esta historia hasta una figura histórica: la cortesana Marie Duplessis, que murió de tisis en 1847. 

Poco antes de su muerte, Duplessis tuvo un breve enamoramiento con Alejandro Dumas (hijo), quien transformó este capítulo personal en una novela semiautobiográfica: La dama de las camelias, publicada en 1848.

Después, Dumas adaptó la obra para el teatro, estrenada en el Théâtre du Vaudeville de París el 2 de febrero de 1852. Giuseppe Verdi a menudo se inspiraba en el teatro francés. Ernani y Rigoletto se basaron en obras de Victor Hugo y, pocos meses después del estreno de La dama de las camelias, Verdi ya había decidido que sería la base para la nueva ópera que le había encargado La Fenice de Venecia.

Junto al libretista Francesco Maria Piave, Verdi creó uno de los dramas más realistas de su carrera, una ópera que no evita las tensiones morales y médicas del material original; temas que considera “asuntos contemporáneos”. Verdi se enfrentó a sus contemporáneos por su propia moral hipócrita. El rol de Violetta pide una cantante y actriz excepcionalmente versátil.

 Se dice con razón que lo ideal es que el papel sea interpretado por tres sopranos diferentes; una para cada acto. 

La soprano Nadine Sierra, reina de este teatro, encarnará a la trágica heroína junto a Javier Camarena, el carismático tenor mexicano que será su “caro Alfredo”. El trío de papeles principales lo completa el barítono verdiano Artur Ruciński. 

La brillante producción firmada por David McVicar anuncia la vulnerabilidad de la “camelia” en el presagio de este anhelo roto.

español

La traviata by Verdi, Du (2025/2025), Dirigé par David McVicar,, Chef d'orchestre Giacomo Sagripanti, Gran Teatre del Liceu, Barcelone, Espagne

Crédits de représentation (Distribution et équipe de production )

Distribution

Équipage

Ensemble

Coproducteur

Programme, À Propos & Synopsis

Photos

Lectures complémentaires

Dates et lieux de représentation

Salles