Organization

Admin

Teatro Massimo di Palermo

New National Theatre Tokyo

Teatro Real de Madrid

Gran Teatre del Liceu

Choreograaf

Iratxe Ansa

Igor Bacovich

Set designer

Christof Hetzer

Kostuum ontwerper

Clara Peluffo Valentini

Licht ontwerper

Urs Schönebaum

Dirigent

Lorenzo Passerini

Regisseur

Barbara Lluch

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Koor meester

Pablo Assante

Zanger

Bass

Fernando Radó

Il conte Rodolfo

Mezzo-soprano

Carmen Artaza

Teresa

Soprano

Nadine Sierra

Amina

Caterina Sala

Tenor

Xabier Anduaga

Elvino

Omar Mancini

Sabrina Gárdez

Lisa

Isaac Galán

Alessio

La sonnambula

Barcelona

Spanje

La sonnambula Bellini

Private

Public

Saurav Kumar

Approved

En la persecució del seu somni, una dona jove està a punt de casar-se amb el seu amor. Just en el mateix moment, és descoberta per tot el poble dormint a casa d’un desconegut.

Les sospites d’infidelitat que tothom dona per certes fan que el jove promès, foll de gelosia, trenqui el seu compromís i necessitarà dos actes per esbrinar que el somnambulisme és l’autèntic culpable de l’embolic. Tot acaba feliçment: la presència de la noia sortint per la finestra del molí tot arriscant la vida constitueix la prova definitiva de la seva innocència.  

Molt abans que el verisme explotés la temàtica de la infidelitat femenina des de perspectives realistes, Bellini va abordar el que era llavors un espinós tabú amb una gran delicadesa dramàtica. 

 

Ambientada en un entorn rural als Alps suïssos, també idealitzats pels romàntics en obres com Guillem Tell, La fille du regiment o Giselle, aquesta “opera semiseria” en dos actes confronta a les gents d’aquestes tranquil·les contrades a les misèries de la humanitat: desconfiança, hostilitat i ostracisme davant de la incerta ombra d’una vulgar sospita.

El poble esdevé el tercer gran protagonista de l’òpera, mostrant la duresa rural que es manifesta en més rancor que solidaritat i més misèria que abundància. El somnambulisme de la protagonista actua, així, com al revulsiu necessari per despertar a tothom d’un malson col·lectiu, alhora que proporciona el moment àlgid a una poètica partitura que es va acabar convertint en una de les icones més celebrades i resistents del belcantisme. El fenomen de la son permet superar els aspectes realistes del personatge, de manera similar a les famoses escenes de la bogeria tan estimades pels romàntics, i el seu caràcter benigne pot menar al final feliç que reclamen l’“opera semiseria” i el romanç sentimental de l’època. 

Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. L’extraordinària inspiració lírica de Bellini, que desplega les seves més refinades i belles melodies per explicar els sentiments dels protagonistes. A banda de la increïble ària d’Elvino (“Ah! perché non posso odiarti”) té el moment més admirable en una de les àries per a soprano més sublims del compositor, la cèlebre “Ah, non credea mirarti... Ah, non giunge!”, que Amina canta en estat de somnambulisme. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable.

La directora d’escena, després d’una dècada de bona feina a Londres —i amb una agenda important en els teatres europeus de més prestigi—, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista. Estrenada a Milà l’any 1831 (i al Liceu el 1848) forma part de l’admirada trilogia del bel canto bellinià al costat de Norma i I Puritani. 

La sonnambula és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.

català

En la persecución de su sueño, una mujer joven está a punto de casarse con su amor. Justo en el mismo momento, es descubierta por todo el pueblo durmiendo en casa de un desconocido. Las sospechas de infidelidad que todo el mundo da por ciertas hacen que el joven prometido, loco de celos, rompa su compromiso y necesitará dos actos para averiguar que el sonambulismo es el auténtico culpable del entuerto. 

Todo termina con final feliz: la presencia de la chica saliendo por la ventana del molino y arriesgando su vida, constituye la prueba definitiva de su inocencia. 

Mucho antes de que el verismo explotara la temática de la infidelidad femenina desde perspectivas realistas, Bellini abordó el que era entonces un espinoso tabú con gran delicadeza dramática.

Ambientada en un entorno rural en los Alpes suizos, también idealizados por los románticos en obras como Guillermo Tell, La fille du regiment o Giselle, esta ópera semiseria en dos actos confronta a las gentes de estas tranquilas comarcas a las propias miserias de la humanidad: desconfianza, hostilidad y ostracismo ante la incierta sombra de una vulgar sospecha. 

El pueblo acontece el tercer gran protagonista de la ópera, mostrando esa dureza rural que se manifiesta en más rencor que solidaridad y más miseria que abundancia. El sonambulismo de la protagonista actúa así como el revulsivo necesario para despertar a todos de una pesadilla colectiva, a la vez que proporciona el momento álgido a una poética partitura que se acabó convirtiendo en uno de los iconos más celebrados y resistentes del belcantismo. El fenómeno del sueño permite superar los aspectos realistas del personaje, de manera similar a las famosas escenas de la locura tan queridas por los románticos, y su carácter benigno puede conducir al final feliz que reclaman la ópera semiseria y el romance sentimental de la época. 

Para descifrar los misterios de la partitura, entregar la magia del bel canto y afrontar la brutal exigencia vocal, tendremos sobre el escenario a Nadine Sierra como Amina y Xabier Anduaga como Elvino, los espectaculares herederos de los legendarios cantantes protagonistas del estreno: Giuditta Pasta y Giovanni Battista Rubini. La extraordinaria inspiración lírica de Bellini despliega sus más refinadas y bellas melodías para contar los sentimientos de los protagonistas. 

Además de la increíble aria de Elvino (“Ah! perché non posso odiarti”) tiene el momento más admirable en una de las arias para soprano más sublimes del compositor, la célebre “Ah, non credea mirarti... Ah, non giunge!”, que Amina canta en estado de somnambulismo. 

Esta coproducción entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatro Nacional de Tokio y el Teatro Massimo de Palermo, firmada por Bárbara Lluch, fue en su estreno un éxito incontestable. La directora de escena, después de una década de buen trabajo en Londres y con una agenda importante en los teatros europeos de más prestigio, respetando la época en la que se ambientó la ópera, quiere desromantizarla teniendo en cuenta el contexto #Metoo, aportando al cuento bucólico de Bellini un giro dramático final con un toque de modernidad y perspectiva feminista. 

Estrenada en Milán en 1831 (y en el Liceu en 1848) forma parte de la admirada trilogía del bel canto belliniano junto a Norma e I Puritani.

La sonnambula es un melodrama romántico con todos los ingredientes de intriga amorosa, apariciones fantasmagóricas, sueños coexistiendo con una curiosa incursión científica en el mundo del sonambulismo, tratado como pretexto y a la vez como fenómeno de la patología humana.

español

La sonnambula by Bellini, Van (2025/2025), Geregisseerd door Barbara Lluch,, Dirigent Lorenzo Passerini, Gran Teatre del Liceu, Barcelona, Spanje

Voorstellingscredits (Cast & Productieteam )

Cast

Productieteam

Ensemble

Co-producent

Programma, Over & Synopsis

Foto's

Verder lezen

Uitvoeringsdata en -locaties

Speellocaties